Els beneficiaris de la renda municipal garantida reben el 25% dels ajuts amb aquesta divisa virtual
A la Soumia Sebti, veïna del barri del Besòs de 36 anys, només li queden cinc recs, moneda local i virtual que comença a funcionar oficialment avui a Barcelona. Els altres 230 euros que ha rebut, corresponents al 25% de la renda municipal garantida, ja se’ls ha gastat en comprar fruites, roba i carn en una carnisseria halal i en canviar els vidres de les ulleres de la seva filla. “Tinc tres fills i cada dia hem de comprar menjar al barri, així que fins i tot podria gastar més”, diu il·lusionada amb el nou projecte.
La María Bueno no recorda el seu codi pin i s’ha quedat sense poder estrenar els seus recs, però tan bon punt el recordi els farà servir per comprar peix, “perca, que no té espines, per als nens i sèpia per fer paella”, i mandarines i raïm a la fruiteria, entre altres coses, al mercat municipal del Besòs. En total són sis els mercats de l’eix Besòs (districtes de Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí) i un total de 86 comerços i paradetes els que participen en el pla inicial d’aquesta iniciativa municipal que comença movent uns 40.000 euros només amb aquesta quarta part de les rendes municipals garantides repartides entre les 315 primeres famílies usuàries.
“Es tracta d’una eina per fomentar el comerç de proximitat, fidelitzar clients i evitar la desertificació dels barris, que els ciutadans no vagin només a les grans superfícies o al comerç electrònic”, ha explicat Pisarello durant l’acte de presentació.
Per tenir recs ( recurs econòmic ciutadà) només cal descarregar-se una aplicació a l’Android (a l’iPhone encara no han aconseguit implementar-la) i comprar-los amb euros de la targeta bancària (el valor és el mateix, un rec és un euro). Més enllà dels comerciants o els beneficiaris de la renda garantida, qualsevol ciutadà ho pot fer. El Bernat Rodríguez, per exemple, és administratiu al Centre d’Atenció Primària del Besòs i, com que va trobar interessant la proposta, es va descarregar l’aplicació voluntàriament i ha començat posant deu euros “per començar a bellugar pel barri”, tot i que ell viu a l’Hospitalet. “És una manera d’aportar diners al barri sabent que aquella moneda no pot sortir d’aquí”, afegeix.
El projecte segueix els passos d’altres ciutats com Santa Coloma de Gramenet, on ja fa un any que funciona la moneda local dins el projecte pioner Digipay4Growth, en el qual també participen la ciutat de Bristol i l’illa de Sardenya. En un estadi més avançat, Santa Coloma ja treballa per pagar part dels salaris públics amb la grama, equivalent colomenc del rec.
Els comerciants del mercat, per ara, s’han donat d’alta a l’aplicació però no hi han posat diners per comprar en altres paradetes, sinó que esperen les primeres compres dels usuaris. Després, els comerciants, a diferència dels usuaris particulars, podran canviar els recs per euros un cop acumulin una certa suma. “Ja tinc clients que m’han preguntat si podran pagar en recs i els he dit que sí”, avisa el Javier Miravitlles, paradista i president de l’agrupació del mercat.
Comerciants reticents
No obstant això, altres comerciants no són massa optimistes. “Per ara jo no ho veig gaire factible. On gasto més calés és al meu majorista, això seria el següent pas, però és un bon començament”, diu el Paco Valverde, propietari del bar del mercat del Besòs, mentre serveix un tallat i un entrepà de truita de patates per 3,10 euros. Encara no accepta recs. El Jordi Muntia, peixater, hi està d’acord: “Ara mateix no podem anar a comprar el peix fresc amb aquests recs, així que no m’interessa”.
El coordinador del projecte, Martí Olivella, està d’acord amb ells però creu que “encara és una fase molt incipient del projecte” per començar a convèncer els proveïdors de Mercabarna o altres punts per participar-hi. “Quan el consum estigui més consolidat i identifiquem els proveïdors, els majoristes, anirem a parlar amb ells”, afirma. Una altra manera d’ampliar-ho serà poder intercanviar recs per grames, “ho estem estudiant”, diu Olivella. Estima que en la seva primera fase el rec mourà entre 50 i 60.000 euros al mes, un mig milió d’euros anuals, que en facturació podria suposar el doble, entre un milió i un milió i mig, en el moment que els recs es facin servir en més d’una ocasió.
Els més reticents, com l’Efrén Alonso, peixater, ni tan sols saben ben bé com funciona. “Tinc quatre fills i no he pogut anar a les reunions informatives, quan surto d’aquí vaig amb ells cap a casa. Em vaig assabentar ahir de la seva existència”, explica. Pregunta com funciona i diu que potser s’ho pensa, però es mostra escèptic: “Digue’m antic, però a mi on es posi un bitllet de cent euros… m’entens?” Si el projecte funciona, la demanda dels consumidors els acabarà convencent.
See more