La implementació del REC en una àrea geogràfica concreta es pot veure com una eina per fer front als perills del sistema globalitzat, en tant que augmenta la riquesa sostenible de la comunitat i del seu entorn i que promou circuits d’intercanvi de proximitat. Quan algú compra hortalisses amb el REC, amb el seu gest vol anar afavorint que la línia de producció (incloent l’agricultor, el majorista, el conductor, el botiguer, etc.) d’aquestes hortalisses siguin de proximitat.
Per contra, si la mateixa transacció (compra d’hortalisses) es fa en euros, el ciutadà no té cap garantia que la línia d’aprovisionament vulgui ser local: la producció a molta distància, el transport transnacional, etc. Des d’un punt de vista macroeconòmic, podem estar d’acord que si la població del territori del REC vol promoure productes i serveis locals, amb el seu ús estimula l’activitat econòmica desitjable, que respecta més a les persones i al planeta.
